Manganina és un nom comercial per a un aliatge típicament compost per un 86% de coure, un 12% de manganès i un 2% de níquel. Va ser desenvolupat per primera vegada per Edward Weston el 1892, millorant el seu constantà (1887).

Un aliatge de resistència amb resistivitat moderada i baix coeficient de temperatura. La corba de resistència/temperatura no és tan plana com els constantans ni les propietats de resistència a la corrosió són tan bones.

La làmina i el filferro de manganina s'utilitzen en la fabricació de resistències, en particular amperímetres.derivaciós, a causa del seu coeficient de temperatura pràcticament zero de valor de resistència[1] i estabilitat a llarg termini. Diverses resistències de manganina van servir com a estàndard legal per a l'ohm als Estats Units des del 1901 fins al 1990.[2] El filferro de manganina també s'utilitza com a conductor elèctric en sistemes criogènics, minimitzant la transferència de calor entre punts que necessiten connexions elèctriques.

La manganina també s'utilitza en manòmetres per a estudis d'ones de xoc d'alta pressió (com les generades per la detonació d'explosius) perquè té baixa sensibilitat a la deformació però alta sensibilitat a la pressió hidrostàtica.