La manganina és un nom de marca registrada per a un aliatge d'un 86% de coure, un 12% de manganès i un 2% de níquel. Va ser desenvolupat per primera vegada per Edward Weston el 1892, millorant el seu Constantan (1887).

Un aliatge de resistència amb resistivitat moderada i baix coeficient de temperatura. La corba de resistència/temperatura no és tan plana com les constants ni les propietats de resistència a la corrosió són tan bones.

La làmina i el filferro de manganina s'utilitzen en la fabricació de resistències, especialment amperímetrederivaciós, a causa del seu valor de resistència del coeficient de temperatura pràcticament nul[1] i l'estabilitat a llarg termini. Diverses resistències de manganina van servir com a estàndard legal per a l'ohm als Estats Units des de 1901 fins a 1990.[2] El cable de manganina també s'utilitza com a conductor elèctric en sistemes criogènics, minimitzant la transferència de calor entre punts que necessiten connexions elèctriques.

La manganina també s'utilitza en indicadors per a estudis d'ones de xoc d'alta pressió (com les generades a partir de la detonació d'explosius) perquè té una sensibilitat baixa a la tensió però una sensibilitat a la pressió hidrostàtica alta.